No sempre he sigut fustera. Després d’estudiar Psicologia i especialitzar-me en Psicologia Comunitària, vaig treballar 7 anys en projectes socials i de participació ciutadana com a sòcia de la Cooperativa Etcèteres a Barcelona.
Aquí vaig descobrir la meva passió pel treball amb les persones i els grups des d’una perspectiva col·lectiva i de transformació social.
És per això que poso especial atenció a la relació amb l’altre i que m’acompanya una mirada social i col·lectiva amb la meva manera de treballar (ja sigui a nivell de projectes, col·laboracions, espais de treball, etc.).
Descobrir la fusteria. Aprendre fent.
En un taller de construcció de mobles amb fusta reciclada (a l’Espai Eco de Les Planes de Sant Cugat) és on vaig fer la meva primera creació. Sempre ho recordo així: la sensació al meu cos a l’agafar l’eina caladora, començar a tallar la fusta, connectar amb la meva força i el món de possibilitats constructives que això m’obria… va ser un abans i un després, com plantar una llavor.
A partir d’aquí va començar un procés d’uns anys d’endinsar-me en la fusteria i de creure’m que jo també podia ser fustera. Hi havia alguna cosa dins meu que sabia que volia ser fustera professional, però moltes creences limitants m’acompanyaven. Va ser tot un canvi d’identitat professional i personal.
La meva formació reglada l’he estudiat a l’Ins Brugulat de Banyoles, el Cicle Superior de Disseny i Moblament, amb un professorat per treure’s el barret.
I, com molts altres oficis, és amb la pràctica, treballant en fusteries i compartint amb companyes de professió el que més m’ha ensenyat i em continua nodrint.
El camino se hace al andar… diuen
Amb una companya del Cicle Formatiu vam crear Si els mobles parlessin, un projecte que combinava fusteria, antropologia i feminismes. El vam idear durant els mesos de Pandèmia per a presentar-lo a la convocatòria de la Residència artística de l’Associació Cultural de La Volta, al barri de Sant Narcís de Girona. I així va començar una nova etapa al nostre primer taller de
fusteria!
Després d’un parell d’anys combinant altres feines amb els estudis de fusteria i fer els nostres primer encàrrecs i tallers a La Volta, s’acaba l’etapa compartida de Si els mobles parlessin i segueix el meu camí individualment apostant per crear i fer créixer la meva marca, Iraia Mir Fustera.
La Volta és un espai on m’he sentit sostinguda i acompanyada, per artistes i artesanes. Va ser clau per tirar endavant el meu projecte.
Al 2023 es presenta un nou canvi i moviment. De terres gironines a les faldes de Montserrat. Olesa de Montserrat és el nou context que m’acull i en el que segueixo desenvolupant la meva petita empresa. Una etapa en la que els tallers de fusteria van agafant protagonisme i en la que em sento més fusteria de proximitat que mai.
La meva marca, un cos i una aposta singular
Iraia Mir Fustera neix el setembre del 2021 amb tota la il·lusió, nervis i entrega que suposa emprendre la teva pròpia empresa. Un camí ple de decisions i apostes, un xup-xup quotidià ple d’aprenentatges i resultats molt gratificants.
Sempre recolzada per les persones que estimo, que estan en els moments de dubtes i de celebracions (elles són les millors coach que puc tenir!).
Et pots imaginar que passar de treballar en projectes comunitaris a fustera m’ha suposat tot un canvi. De lo mental i relacional a lo creatiu i enginyós, entre d’altres, clar. En tot aquest canvi, també, el cos ha agafat molt protagonisme. Treballar amb les mans, la força, la consciència i els moviments corporals ara és el meu dia a dia. I us diré que la dansa, m’ajuda, em sosté i em fa viure-ho de manera més lleugera i integrada.
No treballo la fusta des d’un lloc neutre, soc conscient que:
● Formo part del relleu generacional d’un ofici tradicional i artesanal que s’ha anat diversificant, modernitzant i digitalitzant amb el temps.
● Ho faig des d’una mirada sostenible, per la salut del planeta i les persones. Des del disseny, passant pels materials que utilitzo fins a l’acabat final (ho considero urgent i imprescindible).
● Soc dona dintre d’un ofici masculinitzat històricament i, per tant, vull aportar el meu gra de sorra, juntament amb altres fusteres, per canviar l’imaginari col·lectiu i que la meva experiència pugui ser inspiradora per altres dones, joves i nenes.
● Treballo en xarxa. Una xarxa formada de companyes de professió i d’altres àmbits complementaris. És fonamental per seguir aprenent i facilitar-nos el dia a dia.
